Colors d’Africa

Home / FOTOGRAFIA / Exposicions / Colors d’Africa

ETIÒPIA

ET-Somriures

ET-Picardia

Nena al mercat de Sembete. Mercat on es poden veure moltes ètnies que van a comerciar amb els seus animals i els seus productes. Destaquen els camells, la sal i les espècies.

ET-Kasha

Noia de la tribu Hamer, de la vall del Omo al sud d’Etiòpia. El típic vestit d’una dona Hamer és una faldilla curta de pell de cabra envoltada de petxines. Múltiples collarets i braçalets metàl·lics als braços i a les cames.

ET-Blau etíop

Lluna plena entre els arbres de Turmi, al sud d’Addis Ababa.

ET-Innocència

Nens a les muntanyes Simien. Muntanyes amb pics per sobre de 4.000 m. El pic Ras Dashen és la quarta muntanya més alta d’Àfrica.

ET-Pessebre

Escena típica del poble de Babile, on el camell és el mitjà de transport més comú.

ET-Creuant el riu

Un ramat de zebús a les muntanyes al nord de la capital travessant el riu, en un paisatge de extraordinària riquesa.

ET-Venent color

Dona de la tribu Hamer al mercat de Dimeka. Totes les dones Hamer s’unten el cabell i el cos amb argila i grassa d’animal, la qual cosa dóna un to ocre. És un senyal de salut i riquesa

ET-Babui a la boira

Les muntanyes Simien són el refugi de moltes espècies endèmiques com el babui Gelada.

ET-Casa de pedra

Poble de Lalibela. Ciutat monàstica a 2.630 m d’alçada. Important centre de peregrinació del cristianisme copte.

ET-Garbellant

Harar és un reducte islàmic a Etiòpia. Envoltada de muralles que es tanquen a la nit, i on s’acosten a la nit manades d’hienes. Es diu que aquests animals tenen un pacte de no atac amb els seus habitants. El poeta Rimbaud hi va viure de l’any 1885 al 1891.

ET-Arbre al horitzó

Paisatge a les muntanyes al nord de la capital. La seva gran alçada sobre el nivell del mar, la pluja, l’aigua, els animals i el fred fan oblidar l’estereotip de la sequera d’Etiòpia.

ET-Càrrega feixuga

Tribu Konso carregant feixos de palla. Els Konso viuen a les muntanyes al sud del llac Chamo. Són grangers i molt treballadors i han creat un sistema de terrasses on cultiven el cotó.

ET-Set miralls

Reflex d’acàcies al llac Basaka.

ET-Kasha a casa

Kasha ens convida a casa seva per conèixer la seva família. Ens reben els caps de la tribu amb fusells Kalashnikof. Poblat de cabanes de fusta i sostre de palla. Dins de la cabana no ens podem posar drets. Un foc al mig amb una olla és tot el que hi ha.

Et-Peregrins

Lalibela. Lloc de destinació sant de pelegrinatge per quasi la meitat dels etíops practicants del cristianisme copte. Al segle XII, el rei Lalibela va ordenar la construcció de 13 esglésies excavades a la roca. Encara no està clar com es van poder construir aquestes esglésies i la llegenda atribueix a poders divins la finalització de les obres que iniciarà Lalibela.

LÍBIA

L-Iaia

L-Oasi

Llacs Ubari amb un alt contingut de sal. Al voltant hi creixen palmeres i joncs.

L-Mar de sorra

Akakus. Roques monolítiques de basalt que emergeixen de la sorra al bell mig del desert.

L-D’on ve i a on va

Els tuaregs han sigut sempre nòmades. Actualment moltes famílies han emigrat als pobles i especialment als oasis al voltant de Ghat. Avui en dia només hi resten unes 10 famílies a les muntanyes de l’Akakus.

L-El cant de les dunes

El desert, un dels llocs més silenciosos del planeta, amaga un “cant” quasi imperceptible. El so, emès per les dunes, procedeix del xoc entre si de les partícules de sorra i canvia en funció del seu diàmetre.

L-Pescant

Llac Gebraoun. Els habitants de Gegraoun eren membres de la tribu Dawada coneguts amb el nom de “menjadors de cucs”. La raó d’aquest nom era que la seva dieta incloïa uns petits éssers semblants a les gambes, que es troben a les vores salades del llac.

L-Ona de sorra

Moltes formacions rocoses de l'Akakus fan de paret a la sorra que vol avançar, formant un paisatge impressionant.

L-Solitari

Sovint, en Iaia es retirava a pregar i a contemplar la immensitat de casa seva.

L-Ombres llargues

Quan el vent té una direcció dominant les dunes adquireixen la forma d’una C amb la part convexa en contra del vent. Generalment aquestes dunes avancen i es mouen, espitjades pel vent.

L-Fruits del desert

El dàtil és un fruit obtingut de la palmera datilera, aliment bàsic a Líbia. Es considera edulcorant per la seva quantitat de sucre, aproximadament el 70%.

L-Fruits del llac

La pesca dels cucs estava reservada a les dones, les quals els posaven als pastissos que deixaven assecar al sol. Aquests pastissos eren bescanviats, junt amb dàtils i altres fruits de l’oasi, per tabac i oli d’oliva als tuareg que passaven.

L-Tuareg

Dintre de les minories líbies destaquen els tuareg o “homes blaus” del desert, que han conservat els seus costums a causa del seu aïllament. Als homes d’aquesta raça de gran alçada i formoses faccions se’ls anomena “homes blaus” perquè la seva pell, cremada pel sol, agafa un to blavós a causa del contacte de les teles tenyides de color blau.

L-Illes de roca

A l’Akakus, a l’extrem sud-oest de Líbia, emergeixen de la sorra muntanyes volcàniques amb formacions de roca inigualables. Moltes d’aquestes formacions tenen gravats i pintures de fa més de 12.000 anys.

L-Vida al desert

La major part de la superfície de Líbia està desproveïda de vegetació natural. Als oasis de l’interior hi ha petites explosions de fertilitat.

L-Paret amb vida pròpia

Les antigues cases a Ghadames estan fetes de maons de fang, guix i sostres reforçats amb troncs de palmera. L’habitació principal és on la família menja i passa el seu temps. Les parets estan decorades amb pintures i escultures fetes per les dones i gran quantitat de pots. Estores i coixins al terra serveixen per als menjars.

L-Calor

Per tot arreu, el paisatge pot ser d’una immensa monotonia, que s’allunya cap a un horitzó que sembla no acabar mai.

MADAGASCAR

M-Navegant pels camps

Els habitants han après a subsistir en un medi ambient moltes vegades providencial.

M-Equilibri

Prop del 80% de la població viu en el món rural. La terra és la terra dels avantpassats i produeix un lligam molt fort amb la gent, que li dóna un caràcter sagrat.

M-A l’altre banda del dic

El zebú és el bestiar que millor suporta el clima tropical i pot portar més càrrega que el bestiar europeu. Va ser importat a Àfrica des d’Àsia.

M-Sota els nuvols

Descobrir Madagascar és compartir la vida de la població. L’aspecte humà i cultural apareix ric de diversitat i grups ètnics d’origen diferent. Hi ha creences i cerimònies tradicionals molt aferrades i vinculades a la natura.

M-Panera

La regió de les “Altes Terres”, entre 800 i 2000 m d’altitud es caracteritza per un relleu variat i bastant caòtic. Mentre els arrossars ocupen els plans inundables, les ones de turons, o Tampoketsa, presenten una superfície despullada.

M-Caminant pels núvols

M-Falta una peça

En els pobles de les zones rurals, l’hàbitat és encara tradicional. Cases d’adob, sostres amb fibres vegetals, on la vida transcorre amb senzillesa i rusticitat, lluny de qualsevol modernitat.

M-Esperant el zebú

El diumenge és el dia per descansar i aparcar les eines del camp.

M-Dia de bogada

Una pràctica molt habitual és estendre la roba sobre els camps després de rentar-la al riu, formant un paisatge multicolor.

M-Mirant de reull

Canviant el seu color, el camaleó aconsegueix un perfecte camuflatge per escapar dels seus atacants o per regular la seva temperatura. És un rèptil que s’ha adaptat a la vida als arbrers, facilitat per la seva cua prènsil i els seus dits en forma de pinça. Per localitzar les seves víctimes (insectes) fa moure els seus ulls de forma independent.

M-Nenes de Tana

Nenes, que ens observen com vingudes d’un altre planeta, en un dels barris més pobres de la capital, popularment coneguda com a Tana.

M-Trànsit de mosques

Filera de mosques descansant sobre un cable elèctric esperant per volar en qualsevol moment

M-Mosaic

Per a cobrir les necessitats bàsiques, la recuperació i la transformació estan integrades a l’economia. Una gran quantitat d’objectes es fabriquen a partir de xapes i llaunes.

M-Capvespre

Les pluges abundants a primers d’any desborden i inunden camps i rius, provocant efectes de llum sorprenents entre tempesta i tempesta.

M-Camins d’arròs

L’arròs és l’aliment dominant de la vida diària de cada malgaix. En les “Altes Terres” el seu cultiu és omnipresent i dóna forma al seus paisatges amb colors tornassolats i verdosos.

M-Escola de palla

Els mercats són un bon moment perquè els nens aprenguin i escoltin els grans.

M-El maki gourmet

Fauna i flora amb afinitats asiàtiques o africanes. Però a Madagascar hi ha sobretot animals i plantes únics en el món, que no es poden trobar a cap altre lloc.

M-Dos pisos

Cases de dos pisos, si se’n poden dir cases, en un barri de Tana, on la gent intenta sobreviure. Construïdes de fusta sobre un llac de brutícia que, amb les pluges puja de nivell provocant l’entrada d’aigua a l’interior. A cada pujada de nivell d’aigua es posen fustes al terra, la qual cosa fa que la gent no es pugui estar dreta

M-Una vorera classika

La vida a la capital transcorre al carrer, a un ritme ben diferent al nostre, i amb la població intentant sobreviure venent qualsevol cosa.

M-Un tros de vida a Tana

La vida dels habitants, senzilla i singular, té el seu ritme marcat per les estacions i les feines del camp.